FRACTURED BODIES, BODY HEALINGS / CUERPOS HERIDOS, CUERPOS QUE SANAN
TERESA SEGURA-GARCIA
Dr. Teresa Segura-Garcia is a Tenure-track Professor of Modern South Asian History at the Department of Humanities at Universitat Pompeu Fabra (UPF), Barcelona. Her research on nineteenth and twentieth-century India explores several often overlapping topics: the global links of the Indian princely states, gender and masculinity, the history of the body, and visual culture. She holds a PhD in History from the University of Cambridge.
She has been a postdoctoral fellow at the Centre for the Study of Developing Societies (CSDS) in Delhi, with an ICAS:MP fellowship awarded by the M. S. Merian – R. Tagore International Centre of Advanced Studies. She has also held two postdoctoral fellowships at Universitat Pompeu Fabra: the Juan de la Cierva-Formación Fellowship and the Juan de la Cierva-Incorporación Fellowship, by the Government of Spain’s State Research Agency.
She has held visiting fellowships at Brown University’s Department of History (awarded by the Consortium for Advanced Studies Abroad) and at the American University of Beirut (with an Erasmus+ International Staff Mobility Grant).
Her publications include the edited volumes Bodies beyond binaries in colonial and postcolonial Asia, edited by Kate Imy, Teresa Segura-Garcia, Elena Valdameri, and Erica Wald (Leiden: Leiden University Press, 2024) and Unexpected voices in imperial parliaments, edited by Josep M. Fradera, José María Portillo, and Teresa Segura-Garcia (London: Bloomsbury, 2021).
“Rethinking the body in colonial and postcolonial South Asia: Beyond boundaries, beyond binaries”
The talk critically re-examines the history of the body in colonial and postcolonial India, challenging the binary frameworks that have long shaped scholarly understandings. It explores how bodies were imagined, shaped, and controlled across the Indian subcontinent in the modern period, not only through the well-known dynamics of colonial rule but also through often less explored transimperial and global circulations of bodily knowledge and practices.
Focusing on the intersection of gender, sexuality, race, class, caste, and religion, the talk highlights how embodied categories – such as coloniser and colonised, respectable and deviant, confined and mobile – were never fixed. Instead, they reveal themselves as contingent constructs shaped by shifting cultural and political contexts. In moving beyond culturally essentialist and Western-centric narratives, the talk calls for a more intersectional, globally attuned understanding of the body in the Indian subcontinent.
Dra. Teresa Segura-Garcia es Profesora de Historia Contemporánea de Asia del Sur en el Departamento de Humanidades de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Barcelona. Su investigación sobre la India de los siglos XIX y XX explora varios temas a menudo interconectados: los vínculos globales de los principados de la India, el género y la masculinidad, la historia del cuerpo y la cultura visual. Es doctora en Historia por la Universidad de Cambridge.
Ha sido investigadora postdoctoral en el Centre for the Study of Developing Societies (CSDS) en Delhi, con un contrato del M. S. Merian – R. Tagore International Centre of Advanced Studies (ICAS:MP). También ha ganado dos contratos postdoctorales, Juan de la Cierva-Formación y Juan de la Cierva-Incorporación, financiados por la Agencia Estatal de Investigación del Gobierno de España, en la Universitat Pompeu Fabra.
Ha sido profesora visitante en el Departamento de Historia de la Universidad de Brown (con una ayuda otorgada por el Consortium for Advanced Studies Abroad) y en la Universidad Americana de Beirut (con una Erasmus+ International Staff Mobility Grant).
Sus publicaciones incluyen los volúmenes editados Bodies beyond binaries in colonial and postcolonial Asia, ed. Kate Imy, Teresa Segura-Garcia, Elena Valdameri y Erica Wald (Leiden: Leiden University Press, 2024) y Unexpected voices in imperial parliaments, ed. Josep M. Fradera, José María Portillo y Teresa Segura-Garcia (Londres: Bloomsbury, 2021).
«Repensar el cuerpo en Asia del Sur colonial y poscolonial: más allá de las fronteras, más allá de los binarismos»
La presentación se propone reexaminar de forma crítica la historia del cuerpo en la Índia colonial y poscolonial, desafiando los marcos binarios que durante mucho tiempo han modelado las interpretaciones académicas. Explorará cómo los cuerpos fueron imaginados, moldeados y controlados a lo largo del subcontinente indio durante la época contemporánea, no solo a través de las ya conocidas dinámicas del colonialismo sino también mediante circulaciones transimperiales y globales de conocimiento y prácticas corporales que han sido menos exploradas.
Centrándose en la intersección de género, sexualidad, raza, clase, casta y religión, esta intervención resalta cómo las categorías corporalizadas —como colonizador y colonizado, respetable y desviado, confinado y móvil— nunca fueron fijas. En cambio, se revelan como construcciones contingentes moldeadas por contextos culturales y políticos cambiantes. Al ir más allá de las narrativas culturalmente esencialistas y centradas en Occidente, la presentación aboga por una comprensión del cuerpo en la Índia subcontintental que sea más interseccional y globalmente afinada.
Dra. Teresa Segura-Garcia és Professora d’Història Contemporània de l’Àsia del Sud al Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Barcelona. La seva investigació sobre l’Índia dels segles XX i XXI explora diversos temes sovint interconnectats: els vincles globals dels principats de l’Índia, el gènere i la masculinitat, la història del cos i la cultura visual. És doctora en Història per la Universitat de Cambridge.
Ha estat investigadora postdoctoral al Centre for the Study of Developing Societies (CSDS) a Delhi, amb un contracte del M. S. Merian – R. Tagore International Centre of Advanced Studies (ICAS:MP). També ha gunyat dos contractes postdoctorals, Juan de la Cierva-Formación i Juan de la Cierva-Incorporación, finançats per l’Agència Estatal d’Investigació del Govern d’Espanya, a la Universitat Pompeu Fabra.
Ha estat professora visitant al Departament d’Història de la Universitat de Brown (amb una ajuda concedida pel Consortium for Advanced Studies Abroad) i a la Universitat Americana de Beirut (amb una Erasmus+ International Staff Mobility Grant).
Les seves publicacions inclouen els volums editats Bodies beyond binaries in colonial and postcolonial Asia, ed. Kate Imy, Teresa Segura-Garcia, Elena Valdameri i Erica Wald (Leiden: Leiden University Press, 2024) i Unexpected voices in imperial parliaments, ed. Josep M. Fradera, José María Portillo i Teresa Segura-Garcia (Londres: Bloomsbury, 2021).
«Repensar el cos a l’Àsia del Sud colonial i postcolonial: més enllà de les fronteres, més enllà dels binarismes»
La presentació proposa una revisió crítica de la història del cos a l’Índia colonial i postcolonial, desafiant els marcs binaris que durant molt de temps han modelat les interpretacions acadèmiques. Explora com els cossos van ser imaginats, modelats i controlats arreu del subcontinent indi durant l’època contemporània, no només a través de les ja conegudes dinàmiques del colonialisme sinó també mitjançant circulacions transimperials i globals de coneixement i pràctiques corporalsque han estat menys explorades.
Tot centrant-se en la intersecció de gènere, sexualitat, raça, classe, casta i religió, aquesta intervenció ressalta com les categories corporalitzades —com ara colonitzador i colonitzat, respectable i desviat, confinat i mòbil— mai van ser fixes. En canvi, es revelen com a construccions contingents modelades per contextos culturals i polítics canviants. Anant més enllà de les narratives culturalment essencialistes i centrades en Occident, advocarem per una comprensió del cos al subcontinent indique sigui més interseccional i connectada amb la globalitat.
ISHMEET KAUR CHAUDHRY
Professor Ishmeet Kaur Chaudhry is an Associate Professor at Department for English Studies at Central University of Gujarat, Vadodhara. She was recognised as an Inspired Teacher for The President of India’s In-residence Program at Rashtrapati Bhawan, New Delhi in June 2015. She has received several awards for her outstanding dedication and contributions to social welfare: on Women’s Day 2024 by Aryavart-The Life Saviours, an Ahmedabad based NGO, and Women Achiever’s Award, 2025 by WSCC, Gujarat Chapter. She was also acknowledged by the Ahmedabad Book Club in recognition of her outstanding contribution to literature in 2024-2025. Her poetry has been published in several journals and anthologies. Her latest collection is entitled Poems on the Anti-Sikh Violence of 1984: Survivors of Chaurasi (2025). As an academic, Ishmeet has been working on literatures of margins and minorities with major contributions to the study of 1984 anti-Sikh massacres, having authored among others the substantial Black November: Writings on Anti-Sikh Massacres of 1984 and the Aftermath (2019). She is also the author of Patrick White: Critical Issues (2014). She has also been participating in various translation projects. Her recent works are on Cyberfeminism and menstrual studies.
«Conflict and Resilience: Navigating Crisis through Coexistence»
Hope is an abstract idea; it is also detrimental as it emerges at time of conflict. Hope and conflict go hand in hand. Are these human emotions? Do we need to talk about emotions? Does expressing emotions suggest weakness or is it strength? In an attempt to answer these questions, we realise that addressing emotions allows one to navigate through crisis. How do we coexist in a world with so much diversity—so many different cultures, customs, trends, and lifestyles? Differences exist alongside this diversity, including those related to identities, faiths, castes, races, genders, and species (flora and fauna). How do we negotiate these differences and navigate times of conflict and crisis? Is there an answer to this? Can coexistence allow possibility of negotiation?
In this presentation, I will share incidences, stories, and cases raising concern related to times of conflict addressing crisis of existence. These are also stories of resilience. They discuss people how challenged, resisted and survived these times. These stories are in fact stories of strength. The pandemic’s aftereffects are still being felt around the world, along with anti-war and human rights protests (such as the George Floyd movement, women’s protests in Iran, and anti-war protests in Russia, America, the UK, Australia) as well as environmental crises like draught, fires, flooding, and famines. On the one hand, there are the politically initiated wars, on the other there is the fury of the nature that humans have invited on themselves. A lot is lost but a lot can be protected. How? Is coexistence the answer?
The paper will contest the definition of ‘development’ and concentrate on the cross-disciplinary ideas of coexistence, offering relational ways or thinking, taking a pause and returning to earlier times when civilisation was in the making; and then returning to the present to seek the traces of thoughtful practices from indigenous knowledge systems that care for its fellow beings.
La Doctora Ishmeet Kaur Chaudhry es Associate Professor en el Departamento de Estudios Ingleses de la Central University of Gujarat, Vadodhara. Fue reconocida como Inspired Teacher por el Programa de Residencia del Presidente de la India en Rashtrapati Bhawan, Nueva Delhi, en junio de 2015. El día de la Mujer de 2024 fue distinguida por su excepcional dedicación y valiosas contribuciones al bienestar social por la organización no gubernamental Aryavart-The Life Saviours, de Ahmedabad; también recibió el Premio a las Mujeres Triunfadoras en 2025, por WSCC, Gujarat Chapter, y el Ahmedabad Book Club, en reconocimiento a sus relevantes aportaciones literarias en 2024-2025. Su poesía ha aparecido en revistas y antologías, y su última colección se publicó recientemente, bajo el título Poems on the Anti-Sikh Violence of 1984: Survivors of Chaurasi (2025). En su trabajo académico, Ishmeet ha trabajado sobre todo en literaturas marginales y minoritarias, y ha contribuido significativamente al estudio de las masacres antisij de 1984, donde destaca su antología Black November: Writings on Anti-Sikh Massacres of 1984 and the Aftermath (2019). Es asimismo autora de Patrick White: Critical Issues (2014). También ha participado en varios proyectos de traducción. Sus trabajos más recientes se centran en el Ciberfeminismo y en estudios de la menstruación.
«Conflicto y resiliencia: navegando la crisis a través de la coexistencia«
La esperanza es una idea abstracta; también resulta perjudicial cuando surge en tiempos de conflicto. La esperanza y el conflicto van de la mano. ¿Son estas emociones humanas? ¿Necesitamos hablar de emociones? ¿Expresarlas sugiere debilidad o, por el contrario, fortaleza? Al intentar responder a estas preguntas, comprendemos que abordar las emociones permite atravesar una crisis. ¿Cómo coexistir en un mundo con tanta diversidad—tantas culturas, costumbres, tendencias y estilos de vida distintos? Junto con esta diversidad también existen diferencias, incluidas aquellas relacionadas con identidades, credos, castas, razas, géneros y especies (flora y fauna). ¿Cómo negociamos estas diferencias y navegamos en tiempos de conflicto y crisis? ¿Existe una respuesta a esto? ¿Puede la coexistencia abrir la posibilidad de negociación?
En esta presentación compartiré incidentes, relatos y casos que generan preocupación en relación con tiempos de conflicto y crisis de existencia. Son también historias de resiliencia. Hablan de personas que desafiaron, resistieron y sobrevivieron a esas épocas. En realidad, son relatos de fortaleza. Los efectos posteriores de la pandemia todavía se sienten en todo el mundo, junto con las protestas contra la guerra y a favor de los derechos humanos (como el movimiento de George Floyd, las protestas de mujeres en Irán y las manifestaciones contra la guerra en Rusia, Estados Unidos, Reino Unido y Australia), además de las crisis medioambientales como sequías, incendios, inundaciones y hambrunas. Por un lado, están las guerras impulsadas políticamente; por otro, la furia de la naturaleza que los propios seres humanos han provocado. Mucho se ha perdido, pero mucho puede aún protegerse. ¿Cómo? ¿Es la coexistencia la respuesta?
Este trabajo cuestionará la definición de “desarrollo” y se concentrará en las ideas interdisciplinarias de coexistencia, proponiendo formas relacionales de pensar, hacer una pausa y regresar a épocas anteriores, cuando la civilización estaba en formación; para luego volver al presente en busca de huellas de prácticas reflexivas provenientes de sistemas de conocimiento indígena que cuidan de sus semejantes.
La Doctora Ishmeet Kaur Chaudhry és Associate Professor al Departament d’Estudis Anglesos a la Central University of Gujarat, Vadodhara. Va ser reconeguda com a Inspired Teacher dins el Programa de Residència del President de l’Índia a Rashtrapati Bhawan, Nova Delhi, el juny de 2015. El Dia de la Dona de 2024 va ser distingida per la seva excepcional dedicació i contribucions al benestar social per l’organització no governamental Aryavart-The Life Saviours, d’Ahmedabad. També ha rebut el Premi a les Dones Triomfadores el 2025, per la WSCC, Gujarat Chapter, i el de l’Ahmedabad Book Club, en reconeixement de les seves remarcables aportacions literàries, en 2024-2025. La seva poesia ha aparegut a diverses revistes i antologies, i la seva última col·lecció es va publicar recentment, sota el títol Poems on the Anti-Sikh Violence of 1984: Survivors of Chaurasi (2025). A la vessant acadèmica la Ishmeet ha treballat sobre tot en literatures marginals i minoritàries, amb significants contribucions a l’estudi de les massacres antisikh de 1984, en particular amb el volum Black November: Writings on Anti-Sikh Massacres of 1984 and the Aftermath (2019). Tanmateix és autora de Patrick White: Critical Issues (2014). També ha participat en diversos projectes de traducció. Els seus treballs més recents giren al voltant del Ciberfeminisme i dels estudis de la menstruació.
«Conflicte i resiliència: navegant la crisi a través de la coexistència«
L’esperança és una idea abstracta; també resulta perjudicial quan sorgeix en temps de conflicte. L’esperança i el conflicte van de la mà. Són aquestes emocions humanes? Necessitem parlar d’emocions? Expressar-les suggereix feblesa o, al contrari, fortalesa? En intentar respondre aquestes preguntes, comprenem que abordar les emocions permet travessar una crisi. Com podem coexistir en un món amb tanta diversitat—tantes cultures, costums, tendències i estils de vida diferents? Juntament amb aquesta diversitat també existeixen diferències, incloses aquelles relacionades amb identitats, creences, castes, races, gèneres i espècies (flora i fauna). Com negociem aquestes diferències i naveguem en temps de conflicte i crisi? Hi ha una resposta a això? Pot la coexistència obrir la possibilitat de negociació?
En aquesta presentació compartiré incidents, relats i casos que generen preocupació en relació amb temps de conflicte i crisi d’existència. Són també històries de resiliència. Parlen de persones que van desafiar, resistir i sobreviure a aquelles èpoques. En realitat, són relats de fortalesa. Els efectes posteriors de la pandèmia encara es noten arreu del món, juntament amb les protestes contra la guerra i a favor dels drets humans (com el moviment de George Floyd, les protestes de dones a l’Iran i les manifestacions contra la guerra a Rússia, els Estats Units, el Regne Unit i Austràlia), a més de les crisis mediambientals com sequeres, incendis, inundacions i fams. D’una banda, hi ha les guerres impulsades políticament; de l’altra, la fúria de la natura que els mateixos humans han provocat. Molt s’ha perdut, però molt encara es pot protegir. Com? És la coexistència la resposta?
Aquest treball qüestionarà la definició de “desenvolupament” i se centrarà en les idees interdisciplinàries de coexistència, proposant formes relacionals de pensar, fer una pausa i tornar a èpoques anteriors, quan la civilització s’estava formant; i després tornar al present per buscar les petjades de pràctiques reflexives provinents de sistemes de coneixement indígena que tenen cura dels seus semblants.
BROTOTI ROY
Professor Brototi Roy is a postdoctoral researcher based at the Institute of Environmental Science and Technology, Autonomous University of Barcelona (ICTA-UAB). She is a political ecologist who was awarded her doctorate from ICTA-UAB working with the EJAtlas database focusing on socio-environmental justice movements against coal in India. Her current research continues to be on socio-ecological justice and equity with a focus on energy transition.
She also works on degrowth and decoloniality, and is the co-editor of the recently published book Dialogues for Degrowth- Transdisciplinary perspectives for sustainable and inclusive futures. She is a member and past-president of the Barcelona based think and-act tank Research&Degrowth International and a member of the Support Group for organizing international degrowth conferences.
«Artistic expressions of socio-environmental justice in South Asia»
The current polycrisis we are witnessing in social, environmental and economic spheres is also coupled with a crisis of imagination. Banners, slogans, songs, poems and pamphlets deployed in movements for socio-environmental struggles highlight these injustices artistically and provide a healing scope of re-imagining a world based on equity and justice. They are a source of hope and inspiration.
This plenary talk with discuss the different artistic expressions of socio environmental justice movements from South Asia documented in the Global Atlas of Environmental Justice Atlas (EJAtlas). It will further analyze the different narratives that stem from the different iconographies used in the movements. The EJAtlas is the largest depository of movements documenting struggles across ten main categories of socio-environmental conflicts. The systematic mapping of 572 cases from Afghanistan (9), Bangladesh (41), Bhutan (2), India (415), Maldives (6), Nepal (22), Pakistan (30) and Sri Lanka (47) is the basis of the talk, bringing in differences and similarities. Finally, the talk with provide some directions on how artistic expressions of struggles can be mobilized for building solidarities across movements which despite their differences in geographies and commodities articulate for a socio-ecologically just future.
La Doctora Brototi Roy es investigadora postdoctoral en el Instituto de Ciencia y Tecnología Ambientales de la Universidad Autónoma de Barcelona (ICTA-UAB). Es una ecóloga política que obtuvo su doctorado en el ICTA-UAB, trabajando con la base de datos EJAtlas, centrada en los movimientos por la justicia socioambiental contra el carbón en India. Su investigación actual continúa enfocándose en la justicia y la equidad socioecológica, con especial atención en la transición energética.
También trabaja en temas de decrecimiento y decolonialidad, y es coeditora del libro recientemente publicado Dialogues for Degrowth: Transdisciplinary Perspectives for Sustainable and Inclusive Futures (Diálogos para el Decrecimiento: Perspectivas transdisciplinarias para futuros sostenibles e inclusivos). Es miembro y expresidenta del grupo de pensamiento y acción con sede en Barcelona Research & Degrowth International, además de ser integrante del Grupo de Apoyo para la organización de conferencias internacionales sobre decrecimiento.
«Expresiones artísticas de la justicia socioambiental en el sur de Asia»
La actual policrisis que estamos presenciando en los ámbitos social, ambiental y económico está acompañada también por una crisis de imaginación. Pancartas, lemas, canciones, poemas y panfletos empleados en los movimientos de lucha socioambiental ponen de relieve estas injusticias de forma artística y ofrecen un espacio sanador para reimaginar un mundo basado en la equidad y la justicia. Son una fuente de esperanza e inspiración.
Esta conferencia plenaria abordará las diferentes expresiones artísticas de los movimientos por la justicia socioambiental en el sur de Asia, documentadas en el Atlas Global de Justicia Ambiental (EJAtlas). Además, analizará las distintas narrativas que emergen de las iconografías utilizadas en dichos movimientos. El EJAtlas es el mayor repositorio de movimientos que documenta luchas en torno a diez categorías principales de conflictos socioambientales. l mapeo sistemático de 572 casos de Afganistán (9), Bangladés (41), Bután (2), India (415), Maldivas (6), Nepal (22), Pakistán (30) y Sri Lanka (47) constituye la base de la ponencia, queabordará las diferencias y similitudes entre ellos.
Finalmente, la ponencia ofrecerá algunas orientaciones sobre cómo las expresiones artísticas de las luchas pueden movilizarse para construir solidaridades entre movimientos que, a pesar de sus diferencias geográficas y materiales, comparten la aspiración de un futuro socioecológicamente justo.
La Doctora Brototi Roy és investigadora postdoctoral a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB). És ecòloga política i va obtenir el seu doctorat a l’ICTA-UAB, treballant amb la base de dades EJAtlas, centrada en els moviments per la justícia socioambiental contra el carbó a l’Índia. La seva recerca actual continua abordant la justícia i l’equitat socioecològica, amb un enfocament especial en la transició energètica.
També treballa en temes de decreixement i descolonialitat, i és coeditora del llibre recentment publicat Dialogues for Degrowth: Transdisciplinary Perspectives for Sustainable and Inclusive Futures (Diàlegs pel Decreixement: Perspectives transdisciplinàries per a futurs sostenibles i inclusius). És membre i expresidenta del grup de pensament i acció amb seu a Barcelona Research & Degrowth International, així com membre del Grup de Suport per a l’organització de conferències internacionals sobre decreixement.
«Expressions artístiques de la justícia socioambiental al sud d’Àsia«
L’actual policrisi que estem vivint en els àmbits social, ambiental i econòmic va acompanyada també d’una crisi d’imaginació. Les pancartes, consignes, cançons, poemes i pamflets utilitzats en els moviments de lluita socioambiental posen de relleu aquestes injustícies de manera artística i ofereixen un espai sanador per reimaginar un món basat en l’equitat i la justícia. Són una font d’esperança i inspiració.
Aquesta conferència plenària abordarà les diferents expressions artístiques dels moviments per la justícia socioambiental al sud d’Àsia, documentades a l’Atles Global de Justícia Ambiental (EJAtlas). A més, analitzarà les diferents narratives que sorgeixen de les iconografies emprades en aquests moviments. L’EJAtlas és el més gran repositori de moviments que documenta lluites al voltant de deu categories principals de conflictes socioambientals.
El mapatge sistemàtic de 572 casos d’Afganistan (9), Bangla Desh (41), Bhutan (2), Índia (415), Maldives (6), Nepal (22), Pakistan (30) i Sri Lanka (47) constitueix la base de la ponència, que tractarà les diferències i similituds entre ells.
Finalment, la ponència oferirà algunes orientacions sobre com les expressions artístiques de les lluites poden mobilitzar-se per construir solidaritats entre moviments que, malgrat les seves diferències geogràfiques i materials, comparteixen l’aspiració d’un futur socioecològicament just.
ESTHER PUJOLRÀS-NOGUER
Dr. Esther Pujolràs-Noguer is a Serra-Húnter Fellow at the Universitat de Lleida. She teaches postcolonial literature and culture, gender studies and poetry. She has published widely on Indian Ocean writers especially 2021 Nobel prize winner Abdulrazak Gurnah and twice Giller prize winner, M.G.Vassanji in Clio, Research in African Literatures, Critique, Interventions and PLMA among other prestigious journals. She has co-authored with Felicity Hand a volume on Indian Ocean Life Writing entitled Mourning and Resilience in Indian Ocean Life Writing (2024) published by Palgrave MacMillan. She is the director of the research group Ratnakara. Indian Ocean Literatures and Cultures and chief investigator of the group’s current financed project, Aquatic Imaginaries: Re-charting Indoceanic and Atlantic Literary Productions (Ref. PID2022-141118NB-I00). She is Associate Editor of Journal of Postcolonial Writing since 2024 and a reviewer for the journal of the AEEII, Indialogs. Esther has run several creative writing workshops in Uganda and Mauritius and is also a published poet having won prizes for her work in both English and Catalan.
“Water obscures, blurs, and dilutes all boundaries”: Thalassentric Thinking and Offshore Dissent in Vandana Singh’s “Mother Ocean”
Vandana Singh’s “Mother Ocean” forms part of a collection of speculative fiction on oceans commissioned by XPrize in order to picture “a future when technology has helped unlock the secrets of the ocean”. In it, Paro, an Indian scientist, follows a blue whale and swims alongside him, in the hope of achieving a connection with the animal which will eventually allow her to literally communicate with him via soundwaves. As a literary trope, the whale has been a determining element in unveiling “terracentric thinking” (Mohan 2019) as the backbone of a colonial capitalist discourse that is sexist, racist and classist. In its configuration as both mammal and sea creature, the whale fosters a thalassentric way of thinking that re-conceptualizes the category “human” by pondering on and questioning the ethical and ontological borders that separate the “human” from the “non-human”. Inasmuch as Vandana Singh’s “Mother Ocean” narrates the relationship of Paro, a human animal, with a blue whale, it should be placed within a literary tradition that goes back to the biblical Jonah and the Whale story and which features classics such as Herman Melville’s Moby Dick. However, the aim of my presentation is to somehow transcend the human-whale focus of the story and instead suggest that “Mother Ocean” be allocated in the literary tradition of what I call “offshore dissent”. Taking a cue from Paul Gilroy’s “offshore humanism” (Gilroy 2018) and his identification of the sea as a site for ethical and ecological engagement, I argue that “offshore dissent” configures an aquatic imaginary wherein knowledge is created out of acts of epistemic disobedience (Mignolo 2009, 2011, 2020). This is a dissent formulated upon the entanglement of politics with ecology in which acts of empowerment are concomitant with the inclusion of non-human actants as fully-fledged narrative agents. Offshore dissent is formally performed in the sea and sanctioned by the sea. Wider in scope, “offshore dissent” invites a reading of stories about whales and humans as part of a genealogy of resilience operating at sea level that includes rebellions ranging from slave revolts—Martin Delany’s Blake and Herman Melville’s Benito Cereno to sailors’ mutinies—Herman Melville’s Moby Dick—and, as in the case of Vandana Singh’s “Mother Ocean”, scientists’ insurgency. The emaciated body of the whale Paro saves from death resonates with the drowned body of her grandmother and with the bodies of those lost to the sea in the face of enslavement. As the recipient of multiple stories of displacement, the ocean emerges as a powerful narrative agent that unveils, in the words of Isabel Hofmeyr, the world “below the waterline” (Hofmeyr 2022). And since, as the story reveals, “water obscures, blurs, and dilutes all boundaries”, at another interrelated level, “Mother Ocean” creates a mnemonic network that perpetuates the Indian Ocean as the propeller of a thalassentric consciousness that surpasses terracentric national boundaries.
Dra. Esther Pujolràs-Noguer es profesora Serra-Húnter en la Universitat de Lleida. Enseña literatura y cultura postcolonial, estudios de género y poesía. Ha publicado extensamente sobre escritores del Océano Índico, especialmente sobre Abdulrazak Gurnah, ganador de un Premio Nobel en 2021, y M.G.Vassanji, ganador del Premio Giller en dos ocasiones, en revistas académicas prestigiosas como Clio, Research in African Literatures, Critique, Interventions y PMLA, entre otras. Es co-autora, junto a Felicity Hand, de un volumen sobre literatura autobiográfica en el Océano Índico, titulado Mourning and Resilience in Indian Ocean Life Writing (2024), publicado por Palgrave MacMillan. Es la directora del grupo de investigación Ratnakara. Indian Ocean Literatures and Cultures y la investigadora principal del proyecto financiado, Aquatic Imaginaries: Re-charting Indoceanic and Atlantic Literary Productions (Ref. PID2022-141118NB-I00). Desde 2024, es Editora Asociada del Journal of Postcolonial Writing y revisora de la revista de la AEEII, Indialogs. Esther ha dirigido varios talleres de escritura creativa en Uganda y Mauricio y también es una poeta publicada, habiendo ganado premios por su trabajo tanto en inglés como en catalán.
“El agua oscurece, difumina y diluye todos los límites”: Pensamiento talasocéntrico y disidencia marítima en “Mother Ocean” de Vandana Singh
“Mother Ocean” de Vandana Singh forma parte de una colección de ficción especulativa sobre los océanos encargada por XPrize con el fin de imaginar “un futuro en el que la tecnología haya ayudado a desvelar los secretos del océano”. En el relato, Paro, una científica índia, sigue a una ballena azul y nada a su lado, con la esperanza de crear una conexión con el animal que, eventualmente, le permita comunicarse con él mediante ondas sonoras. Como figura literaria, la ballena ha sido un elemento determinante para desvelar el “pensamiento terracéntrico” (Mohan 2019) como la base de un discurso capitalista sexista, racista y clasista. En su configuración tanto como mamífero como criatura marina, la ballena fomenta una forma de pensar talasocéntrica que reconceptualiza la categoría de “humano” al cuestionar y reflexionar sobre los límites éticos y ontológicos que separan al “humano” del “no-humano”. En la medida en que “Mother Ocean” de Vandana Singh narra la relación de Paro, un animal humano, con una ballena azul, el relato debería ser considerado en relación a una tradición literaria que se remonta a la historia bíblica de Jonás y la Ballena, y que incluye clásicos como Moby Dick, de Herman Melville. Sin embargo, el objetivo de mi presentación es transcender, de algún modo, el enfoque humano-ballena de la historia y proponer, en cambio, que “Mother Ocean” se inscriba en la tradición literaria de lo que denomino “disidencia marítima”. Insipirándome en el “humanismo marítimo” (Gilroy 2018) de Paul Gilroy y su identificación del mar como un sitio de compromiso ético y ecológico, argumento que la “disidencia marítima” configura un imaginario acuático en el que el conocimiento es creado a partir de actos de desobediencia epistémica (Mignolo 2009, 2011, 2020). Esta disidencia se formula a partir del entrelazamiento entre política y ecología, en el cual los actos de empoderamiento van de la mano con la inclusión de actantes no humanos como agentes narrativos plenos. La disidencia marítima se realiza formalmente en el mar y recibe la sanción del mar. De alcance más amplio, la “disidencia marítima” invita a leer historias sobre ballenas y humanos como parte de una genealogía de resiliencia que opera a nivel del mar e incluye rebeliones que van desde revoluciones de esclavos—Blake de Martin Delany y Benito Cereno de Herman Melville—hasta motines de marineros—Moby Dick de Melville—y, como en el caso de “Mother Ocean” de Vandana Singh, la insurgencia de científicos. El cuerpo demacrado de la ballena que Paro salva de la muerte se conecta con el cuerpo ahogado de su abuela y con los cuerpos de quienes se perdieron en el mar por la esclavitud. Como receptáculo de múltiples historias de desplazamiento, el océano emerge como un poderoso agente narrativo que desvela, en palabras de Isabel Hofmeyr, el mundo “bajo la línea de flotación” (Hofmeyr 2022). Y dado que, como revela el relato, “el agua oscurece, difumina y diluye todos los límites”, en otro nivel interrelacionado “Mother Ocean” crea una red mnemónica que perpetúa el Océano Índico como el motor de una conciencia talasocéntrica que supera las fronteras nacionales terracéntricas.
Dra. Esther Pujolràs-Noguer és professora Serra-Húnter a la Universitat de Lleida. Imparteix classes de literatura i cultura postcolonial, estudis de gènere i poesia. Ha publicat àmpliament sobre escriptors de l’Oceà Índic, especialment sobre el guanyador del Premi Nobel de 2021, Abdulrazak Gurnah, i el dues vegades guanyador del Premi Giller, M.G. Vassanji, en revistes prestigioses com Clio, Research in African Literatures, Critique, Interventions i PLMA, entre d’altres. Juntament amb Felicity Hand, ha coescrit un volum sobre literatura autobiogràfica de l’Oceà Índic titulat Mourning and Resilience in Indian Ocean Life Writing (2024), publicat per Palgrave MacMillan. És directora del grup de recerca Ratnakara. Indian Ocean Literatures and Cultures i investigadora principal del projecte finançat Aquatic Imaginaries: Re-charting Indoceanic and Atlantic Literary Productions (Ref. PID2022-141118NB-I00). Des del 2024 és Editora Associada del Journal of Postcolonial Writing i revisora de la revista de l’AEEII, Indialogs. Ha dirigit diversos tallers d’escriptura creativa a Uganda i Maurici i també és una poeta publicada, havent guanyat premis per la seva obra tant en anglès com en català.
“L’aigua enfosqueix, difumina i dilueix totes les fronteres”: Pensament talassocèntric i dissidència marítima a “Mother Ocean” de Vandana Singh
“Mother Ocean” de Vandana Singh forma part d’una col·lecció de ficció especulativa sobre els oceans encarregada per XPrize amb l’objectiu d’imaginar “un futur en què la tecnologia hagi ajudat a desvetllar els secrets de l’oceà”. En aquest relat, la Paro, una científica índia, segueix una balena blava i neda al seu costat amb l’esperança d’establir una connexió amb l’animal que li permeti, eventualment, comunicar-se amb ell mitjançant ones sonores. Com a figura literària, la balena ha estat un element determinant per revelar el “pensament terracèntric” (Mohan 2019) com a base d’un discurs colonial capitalista, sexista, racista i classista. En la seva condició tant de mamífer com de criatura marina, la balena fomenta una manera de pensar talassocèntrica que reconfigura la categoria de l’“humà” tot qüestionant i reflexionant sobre les fronteres ètiques i ontològiques que separen l’“humà” del “no-humà”. En la mesura que “Mother Ocean” narra la relació de la Paro, un animal humà, amb una balena blava, el relat s’ha de situar dins d’una tradició literària que es remunta al relat bíblic de Jonàs i la Balena i que inclou clàssics com Moby Dick de Herman Melville. Tanmateix, l’objectiu d’aquesta presentació és, en certa manera, transcendir el focus humà-balena del relat i proposar, en canvi, que “Mother Ocean” s’inscrigui dins la tradició literària del que anomeno “dissidència marítima”. Inspirant-me en l’“humanisme marítim” de Paul Gilroy (Gilroy 2018) i en la seva identificació del mar com a espai per al compromís ètic i ecològic, sostinc que la “dissidència marítima” configura un imaginari aquàtic en què el coneixement sorgeix a partir d’actes de desobediència epistèmica (Mignolo 2009, 2011, 2020). Aquesta dissidència es formula a partir de l’entrellaçament entre política i ecologia, en què els actes d’apoderament van acompanyats de la inclusió d’actants no-humans com a agents narratius amb plenitud. La dissidència marítima es duu a terme formalment al mar i és sancionada pel mar. Amb un abast més ampli, la “dissidència marítima” convida a llegir històries sobre balenes i humans com a part d’una genealogia de la resiliència que opera al nivell del mar i que inclou rebel·lions que van des de revoltes d’esclaus—Blake de Martin Delany i Benito Cereno de Herman Melville—fins a motins de mariners—Moby Dick de Melville—i, com en el cas de “Mother Ocean” de Vandana Singh, la insurrecció de científics. El cos demacrat de la balena que la Paro salva de la mort ressona amb el cos ofegat de la seva àvia i amb els cossos dels qui s’han perdut al mar per l’esclavitud. Com a recipient de múltiples històries de desplaçament, l’oceà emergeix com un poderós agent narratiu que revela, en paraules d’Isabel Hofmeyr, el món “sota la línia de flotació” (Hofmeyr 2022). I, ja que, com revela el relat, “l’aigua enfosqueix, difumina i dilueix totes les fronteres”, a un altre nivell interrelacionat “Mother Ocean” crea una xarxa mnemònica que manté l’Oceà Índic com a motor d’una consciència talassocèntrica que supera les fronteres nacionals terracèntriques.
9th AEEII Conference 